home
STALKER VA EXPLICAR ELS TERRITORIS REALS

English text---------------Texte en français

Testo in italiano-------Texto en español

Continuïtat i penetració dels “Territoris
Actuals” a través de la ciutat

Organització fractal

Accedir als territoris
Travessar els territoris
Percebre l’esdevenir

L’abandonament

L’intent de definició i de control de la totalitat del territori, etern miratge de la nostra cultura occidental, comença a fer aigües tot just quan semblava més proper a la seva materialització. Les primeres esquerdes s’han obert al cor mateix del nostre sistema: les grans ciutats. El bosc, que en altre temps envoltava ciutats i pobles, que amagava óssos i llops, però també malsons, fantasies i la idea mateixa de Ilibertat, ha estat empès lluny de la ciutat, acorralat, delimitat i, fins i tot, en un acte de clemència, protegit. I vet aquí que aquest mateix bosc reapareix precisament allà, a les ciutats, on els sistemes territorials d’apropiació i control són mes vells i ruïnosos. En la impossibilitat d’un control humà total, el ciment que sepultava terra s’esquerda; la terra emergeix sota formes noves i impredictibles, preparada per disputar, des de l’ abocador mateix, la dominació de l’espai als seus ocupants humans. Predir allò impredictible, protegir l’esdevenir dels “Territoris Actuals” abandonant-los. L’abandonament és la forma màxima de guariment per allò que s’ha desenvolupat més enllà de la voluntat i del projecte de l’home.

EL PROJECTE

Intervenir sobre un territori no és només un acte de planificació, sinó un acte de creació, un intent de reunir contradiccions i transformar-les en relacions poètiques: en última instància, s’està més atent a modificar la manera com es percep l’espai que la manera com existeix l’espai mateix.

 

home

STALKER
'Els Territoris Actuals'
home

is és un collectiu dedicat a la investigació
i a la realització d’accions en el territori, amb
especial atenció a les zones marginals i als espais
buits i oblidats de les ciutats, així com a les zones
abandonades o en procés de transformació.
Aquestes investigacions es duen a terme a diversos
nivells, al voltant d’idees de practicabilitat, de
representació i d’intervenció sobre aquest tipus
d’espais denominats per nosaltres “Territoris
Actuals”. Stalker exerceix alhora de guardià, de
guia i d’artista d’aquests “Territoris Actuals”. Dins
d’aquesta multiplicitat de rols es disposa a afrontar
les contradiccions, en aparença irresolubles,
de protecció a través de l’abandonament, de
representació a través de la percepció sensorial,
d’intervenció dins de les condicions inestables i
mutants d’aquestes zones.

constitueixen el negatiu de la ciutat construïda;
les àrees intersticials i marginals, espais
abandonats o en procés de transformació. Es
tracta de llocs de la memòria reprimida, de
l’esdevenir inconscient dels sistemes urbans, el
costat fosc de la ciutat. Espais de confrontació i
contaminació entre allò orgànic i allò inorgànic,
entre naturalesa i artifici. Aquí la metabolització
dels residus de la humanitat dóna lloc a un nou
horitzó de territoris inexplorats, mutants i, de fet,
verges, que Stalker ha batejat com a “Territoris
Actuals”, entenent per “actual” l’“esdevenir un
altre” dels esmentats espais. “Allò actual no és el
que som, sinó allò en el que ens estem convertint,
és a dir, l’Altre, el nostre esdevenir un altre”
(Foucault). És difícil convertir aquests territoris
en una cosa intel·ligible i per tant projectable, ja
que manquen d’ una localització en el present i
són, per tant, aliens als llenguatges d’allò contemporani.
El coneixement de la seva existència no
pot sobrevenir sense experiència directa, poden
testimoniar-se’n més que representar-se, i l’arxiu
d’aquestes experiències és l’única forma possible
de cartografiar els “Territoris Actuals”.

Percebre l’exclusió, en aquest fer el passatge entre
el que és segur, quotidià, i allò que és incert, per
descobrir, genera una sensació de desarrelament,
un estat d’ansietat que provoca una intensificació
de la capacitat de percepció. De sobte, l’espai
pren sentit, sorgint per tot arreu la possibilitat del
descobriment, la por de l’encontre indesitjat. La
mirada esdevé penetrant i l’oïda es prepara per
escoltar.

Stalker travessa a peu els “Territoris Actuals”.
Aquesta és l’única alternativa individualitzada de
situar-se dins d’aquests espais sense mediació, de
participar de les seves dinàmiques. Una recerca
nòmada enfocada cap al coneixement mitjançant
la travessia sense necessitat de regular, ratificar
o definir l’objecte de coneixement, sense posar
obstacles al seu esdevenir. Travessar equival, per
a nosaltres, a un acte de creació; suposa la creació
d’un sistema de relacions dins de la juxtaposició
caòtica del temps i l’espai característica dels
“Territoris Actuals”. Travessar significa configurar
en un únic recorregut cognitiu les estridents
contradiccions que animen aquests espais en
una recerca d’harmonies inèdites. Travessar i fer
travessar; induir a la percepció d’allò actual amb
la finalitat de difondre la consciència, encara que
salvaguardant-la, això sí, de les trivialitzacions del
llenguatge.

Intensificar la percepció, posar-se en disposició
d’escoltar, és una condició imprescindible per a
que els propis territoris es revelin als qui desitgin
travessar-los.
Disposar-se a percebre el llenguatge inconscient
de la mutació, interrogar-se sense el pretext de
descriure o d’identificar, implica una transcendència
actual en tant que percepció inesgotable
dels significants existents en moviment continu.
“És l’esdeveniment que escapa sense esvair-se”
(Tiziana Villani). És percebre allò exclòs dels espais
atemporals dins d’un contínuum temporal.
“L’objectiu consisteix a assenyalar l’empremta
del nostre contacte amb aquell objecte i amb
aquell espectacle, en la mesura que faci vibrar
la nostra mirada, virtualment el nostre tacte, les
nostres oïdes, el nostre sentit del risc, del destí o
de la Ilibertat. No es tracta ja de proporcionar informació,
sinó de dipositar testimoni” (Merleau
Ponty).
Confortat per l’estudi de geometries complexes,
Stalker sosté que l’índex de riquesa d’un organisme
és producte de la relació entre la superfície i la
quantitat de marge, en la mesura que l’articulació
de buits a diverses escales determina l’estructura
mateixa d’un organisme. Els buits configuren
aquest “fons” sobre el qual llegir la forma de la
ciutat que d’una altra manera se’ns apareixia
homogènia, privada de dinámiques evolutives
complexes i, per tant, de vida.
Defensar els “Territoris Actuals”, garantir el
màxim de continuïtat i penetració dins dels sistemes
urbanitzats, enriquint i vivificant la ciutat
mitjançant la confrontació, contínua i difusa,
amb allò desconegut, de manera que puguem
recuperar allò salvatge, allò no planificat, allò
nòmada dins del cor de la ciutat.